El brodat ocupa un lloc destacat en el món tèxtil i en la història de la moda, sobretot pel que fa a les arts sumptuàries i la decoració d’interiors fins el segle XIX, i també en l’alta costura ja en el segle XX.
La Col·lecció AdM mostra alguns exemplars de brodats antics, a partir del segle XVII, la majoria europeus però també alguns d’orientals. Pel que fa al període del Modernisme se’n conserven un seguit de peces destacades, com també pel que fa referència a l’alta costura feta a Barcelona entre 1940 i 1980, amb una bona representació de la casa de brodats Luguel, proveïdors de Pedro Rodríguez, Manuel Pertegaz, Santa Eulalia, Asunción Bastida o Carmen Mir, entre altres noms importants.
PUNTES
Tot i que les puntes no són una prioritat en la Col·lecció AdM, aquesta conserva alguns exemplars, sobretot de puntes en peça, ja siguin al coixí com en ganxet i també mecàniques, així com alguns fragments peculiars i algunes peces senceres com ara mantellines i tapets de diverses èpoques.
Un dels fons destacats de la col·lecció pel que fa a les puntes és el del dissenyador Art Déco Josep Palau Oller.
–
Des de la Col·lecció Antoni de Montpalau estem treballant per tal d’oferir més continguts sobre la col·lecció properament.
[:es]La Col·lecció AdM també aplega altres complements com foulards, mantons, xals, mantellines, mocadors, corbates, guants, mitges, paraigües i parasols entre d’altres. Aquests objectes es classifiquen en diverses seccions que, tot i ser minoritàries, doten a la col·lecció d’una gran riquesa.
MANTONS, XALS, MANTELLINES, MOCADORS DEL COLL I CORBATES
Aquesta secció és molt variada, atesa la diversitat de tipologies, materials i èpoques que emmarca, però ens serveix com a mostra d’alguns dels complements més habituals – i sovint bastant oblidats en el món del col·leccionisme tèxtil – d’època, tret dels mantons de Manila o les mantellines de blonda fetes a mà, que de sempre han estat peces molt celebrades.
GUANTS
Durant molts anys els guants, a més de ser una peça d’abric per a l’hivern, van ser un complement essencial en la indumentària femenina, així com ho havien estat també en un moment donat les mitenes que acabarien relegades a la indumentària regional. La Col·lecció AdM guarda valuosos exemplars de guants i mitenes des de mitjans del segle XIX.
MITGES
La Col·lecció AdM també guarda un seguit de mitges que comprenen des de mitjans segle XIX fins a finals del XX.
PARAIGÜES, OMBREL·LES, VENTALLS I ALTRES OBJECTES
Tot i que tampoc és una secció prioritària, la Col·lecció AdM conserva paraigües, ombrel·les i ventalls. En destaca la singularitat d’algunes peces, ja sigui pels teixits o per la seva muntura.
Altres objectes com ara perfums o peces de “packaging” ens ajuden a completar la imatge d’algunes marques d’època.
[:es]Un altre dels complements essencials en la moda femenina són les bosses de mà i, tot i no ser una de les seccions principals de la Col·lecció AdM s’hi aplega un conjunt destacable que conté una de les peces més antigues de la col·lecció: una bossa de punt del segle XVI.
–
Des de la Col·lecció Antoni de Montpalau estem treballant per tal d’oferir més continguts sobre la col·lecció properament.
[:es]La llenceria, sobretot la femenina, és un dels complements essencials de la moda, tot i que quasi sempre ha quedat relegada a un segon terme degut a que està menys sotmesa als canvis de temporada i segueix molt més els seus propis dictats.
La Col·lecció AdM té llenceria des de finals del segle XVIII, amb alguns corses, i sobretot del XIX i XX, en especial la realitzada a Barcelona, essent-ne la més ben representada la cèlebre i prestigiosa Casa Sivilla, que havia tingut entre la seva cartel·la de clients personatges tan prestigiosos com Salvador Dalí, Grace Kelly o la família reial d’Anglaterra.
–
Des de la Col·lecció Antoni de Montpalau estem treballant per tal d’oferir més continguts sobre la col·lecció properament.
[:es]La Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau també aplega molts complements, en especial de moda femenina a partir del Segle XX, tot i que té algunes peces molt més antigues. Entre ells podem trobar barrets, bosses de mà, sabates, mitges i un apartat de llenceria que contempla tota mena de tipologies.
L’apartat de complements de moda masculina és menys nombrós i, com en la resta de la col·lecció, la majoria de complements són de producció catalana, tot i que també hi podem trobar alguns de producció estrangera.
–
Des de la Col·lecció Antoni de Montpalau estem treballant per tal d’oferir més continguts sobre la col·lecció properament.
[:es]La moda ocupa un lloc d’excepció a la Col·lecció AdM, i n’és la part més representativa i rellevant, sobretot pel que fa a la producció feta a Barcelona al llarg del segle XX i l’inici del XXI.
Aquest àmbit que se centra especialment en la moda femenina, engloba tres grans apartats: l’alta costura, amb tots els principals noms; les modistes, el treball de les quals sovint ha restat en l’anonimat; i el prêt-à-porter.
No obstant estar centrada a Barcelona la col·lecció inclou peces de modistes i dissenyadors internacionals rellevants. Així mateix, té seccions de complements, amb barrets, sabates i bosses, de peces anteriors a 1920 i també compta un apartat menor dedicat a la indumentària masculina que poc a poc s’anirà incrementant.
Des de la Col·lecció Antoni de Montpalau estem treballant per tal d’oferir més continguts sobre la col·lecció properament.
“Pedro Rovira, de la alta costura al prêt-à-porter”
MUSEO DEL TRAJE (Madrid)
16 noviembre 2017 – 18 febrero 2018
El Museo del Traje presenta la primera exposición retrospectiva de uno de los grandes nombres de la alta costura clásica, Pedro Rovira i Planas (Badalona, 1921 – 1978), montada a partir de los fondos de la Fundació Antoni de Montpalau, que ha reunido la colección de moda más importante del Estado español, con más de diez mil piezas de alta costura, “prêt-à-porter” y modistería, además de cerca de quince mil objetos, complementos y dibujos, relacionados con la moda del siglo XX hasta la actualidad.
Rovira fue el modisto de la época dorada de la alta costura que más se implicó en la consolidación del “prêt-à-porter”, a partir del final de los años 60 y a lo largo de los 70. En paralelo a su dedicación a la costura, creó colecciones muy completas para ser producidas en serie por la industria y comercializadas tanto en España como en el extranjero (entre otros mercados, llegaron a los de Alemania, Estados Unidos y Méjico).
La exposición, comisariada por Josep Casamartina i Parassols, historiador del arte y de la moda, con la colaboración de Ismael Núñez Muñoz, conservador de la Col·lecció Antoni de Montpalau, y el asesoramiento científico de Rosa M. Martín i Ros, historiadora de la moda y los tejidos, reúne cerca de doscientas cincuenta piezas, entre trajes, abrigos, novias, complementos, dibujos, objetos y fotografías que abarcan desde 1948 a 1978, además de un documental con entrevistas actuales a sus diversos colaboradores y testimonios de la época.
La Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau, va néixer a Sabadell pel desembre de 2004, emparada per l’Associació Antoni de Montpalau pel col·leccionisme i la difusió del tèxtil, declarada d’utilitat pública. A partir de l’octubre de 2013 l’associació es va transformar en fundació, i com a tal va quedar degudament inscrita en el Registre de la Direcció General de Dret i d’Entitats jurídiques de la Generalitat de Catalunya, amb el núm. 2.845, el 4 de juliol de 2014. El nom d’Antoni de Montpalau és un homenatge a l’escriptor Joan Perucho i la seva novel·la Les històries naturals.
Des que va ser creada, per Josep Casamartina i Parassols i Anna M. Casanovas, la Col·lecció AdM ha crescut sense cap tipus de subvenció pública, i en l’actualitat ja sobrepassa les 6.000 peces, entre vestits, complements, teixits, dibuixos, fotografies, objectes i documents, que es guarden a la seva seu del carrer de Gràcia, 52, de Sabadell, i també una part a la fàbrica Artèxtil. La Col. AdM està considerada una de les iniciatives més destacades del país en la promoció i estudi de la moda des d’un punt de vista històric per la transversalitat del contingut. El seu important fons es dóna a conèixer a partir d’exposicions, publicacions, conferències, el web antonidemontpalau.com i les xarxes socials, les col·laboracions amb altres entitats i la interrelació amb creadors, estudiants, estilistes i fotògrafs.
Breu història de la Col·lecció
Nascuda amb l’objectiu de recopilar i donar a conèixer el tèxtil modernista i art déco, la Col. AdM aviat va ampliar el seu espectre al camp de la moda, donat que hi havia un gran buit en el discurs de museus i institucions. La col·lecció va créixer ràpid mitjançant donacions i gràcies a l’entusiasme que va generar a partir del moment en què es va començar a donar a conèixer amb publicacions com Dotze teixits modernistes (Calendari Serra d’Or 2008, Abadia de Montserrat) i Barcelona alta costura (Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau/Triangle Postals, 2009), i exposicions que han assolit arreu rècords d’audiència com: Teixint glamour (Casa Arimon, Sabadell, 2008), La edad de oro de la alta costura (2009-2013, Museo del Traje, Madrid; Banco Herrero, Oviedo; Museo de Teruel; Sala d’Exposicions de la CAM, Alacant), Barcelona alta costura (Palau Robert, 2009-2010), Balenciaga y la alta costura en Barcelona (Cristóbal Balenciaga Museoa, Getaria, 2013-2014), Barcelona prêt-à-porter (Palau Robert, 2013-2014). També s’ha presentat a escala internacional amb l’exposició Catalunya és moda (Espai Catalunya Europa, Brussel·les, 2014). A part d’altres conferències impartides sobre la història de la moda catalana, la Col. AdM ha coorganitzat els cicles: Barcelona alta costura, passat i present (Palau Robert, Barcelona, 2011) i Balenciaga en Barcelona, proximidades y distancias (Cristóbal Balenciaga Museoa, 2013). A la vegada ha establert convenis amb les principals escoles de disseny del país amb l’objectiu de poder acollir alumnes en pràctiques, una tasca que es ve desplegant des de l’any 2008.
Entre altres iniciatives, la Col. AdM també ha col·laborat activament en els documentals: Balenciaga en Barcelona, una huella oculta (Òliva/Cristóbal Balenciaga Museoa, 2013), Barcelona prêt-à-porter, el triomf del carrer (TVE/La Chula Productions, 2013) i Pertegaz, el hombre que vistió a los cisnes (TVE, 2014). També ha estat objecte de reportatges a revistes com Marie Claire, Spen In, El Temps, L’Avenç, Serra d’Or i El País Semanal, i diaris com La Vanguardia, Avui, Ara, El Periódico, El Mundo, entre molts altres de tot l’Estat espanyol, així com en mitjans audiovisuals: TVE, TV3, 3/24 o BTV. Entre els diversos fotògrafs que han col·laborat amb la Col. AdM, destaca Manuel Outumuro amb dos amplis reportatges amb les top model Judit Mascó, Martina Klein, Davinia Pelegrí, Marta Español, Carla Crombie, Verónica Blume o Mònica Boada. La col·lecció també ha col·laborat amb altres institucions com el 080 Barcelona Fashion i a les diferents exposicions retrospectives organitzades per Santa Eulalia, a Barcelona, o les que ha muntat Lorenzo Caprile, a Madrid.
L’any 2010, la Col. AdM va ser distingida amb el Premi Nits de la Cultura (Ajuntament de Sabadell) i el Premi ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art) a la millor iniciativa patrimonial.
[:es]Exposició anual de donacions de la Col·lecció Antoni de Montpalau Del 27 d’octubre al 15 de desembre de 2017
FUNDACIÓ ROCAMORA
L’homenatge català a Manuel Pertegaz.
Pertegaz en diagonal és l’homenatge català al cèlebre modista barceloní d’origen aragonès Manuel Pertegaz Ibáñez (Olba, Terol, 1918 – Barcelona, 2014). Des de fa anys, la Col·lecció Antoni de Montpalau, dirigida per Josep Casamartina i Parassols, treballa en una retrospectiva dedicada a Pertegaz. Finalment enguany ha decidit inaugurar-la a la Fundació Rocamora, amb Josep Casamartina i Parassols i Ismael Núñez Muñoz com a comissaris, i Rosa M. Martín i Ros, com a assessora científica, en el marc de les exposicions anuals de donacions que s’hi celebren des del 2015.
Pertegaz en diagonal és paral·lela a la que la Comunidad de Madrid dedica al modista aquests dies, i vol completar i ampliar el coneixement de la trajectòria i l’obra del modista. L’exposició de la Fundació Antoni de Montpalau a la Fundació Rocamora, també vol ser un homenatge de reconeixement a totes les donants i els donants de la Fundació Antoni de Montpalau, gràcies als quals s’ha pogut reunir un dels conjunts més representatius de l’obra de Manuel Pertegaz, emblema i essència de la Diagonal barcelonina.
Pertegaz, 1986. Foto: Antoni Bernad, Arxiu Nacional de Catalunya
L’exposició inclou més de 100 peces, en bona part inèdites, procedents de la Col·lecció Antoni de Montpalau.
L’exposició està muntada a partir dels fons de la Col·lecció Antoni de Montpalau, de la fundació homònima, una de les més rellevants en l’àmbit de tot l’Estat Espanyol, que té més de deu mil vestits, a part de complements, teixits, dibuixos, fotografies i documentació sobre moda del segle XX. A l’exposició es presenten més 84 peces d’indumentària, més de la meitat encara no havien estat mai exposades: vestits de nit, de festa, de còctel, de carrer, de núvia, abrics… així com també barrets, mocadors, perfums, bosses i sabates amb la intenció de donar una visió àmplia i variada de la producció de Pertegaz, tant en el camp de l’alta costura com en el del prêt-à-porter, una panoràmica que encara no havia fet ningú fins ara. Les peces abracen des dels inicis del modista, a la dècada de 1940, fins les seves darreres produccions, a l’entrada del segle XXI. A part de vestits dels anys quaranta i alguns dels més emblemàtics dels cinquanta i seixanta, també es presenta la túnica que Pertegaz va dissenyar el 1961 per a les components de l’Orfeó Català, una peça que la Col·lecció Antoni de Montpalau encara no havia mostrat a Barcelona, igual que bona part de la resta de vestits de l’exposició.
És la retrospectiva més completa que s’ha fet fins ara del modista.
El Museo Reina Sofía, de Madrid, l’any 2004, va dedicar una monogràfica a Pertegaz, la qual després es va presentar a Barcelona, al Palau Robert. Uns anys després, se’n va fer una de més petita a València, i enguany s’ha organitzat la de la Comunidad de Madrid, a la Sala del Canal de Isabel II. La que es presenta ara a Barcelona, però, inclou moltes més peces que les altres, i vol donar una visió molt més àmplia, mostrant tota mena de peces, des de les de gran luxe fins a les de diari, de manera que es pot copsar molt millor l’estil de Pertegaz en totes les seves diferents tipologies i èpoques.
Presentació del llibre ‘Barcelona Alta Costura’ a Santa Eulalia, 2010. Fotografía: Fundació Antoni de Montpalau.
Pertegaz i la Col·lecció Antoni de Montpalau
La Col·lecció Antoni de Montpalau, després del fons que té la mateixa marca Pertegaz, té el conjunt més complet i representatiu del modista. L’actual proposta respon a un projecte gestat de fa temps. De fet, el contacte personal amb Manuel Pertegaz es va produir quan el modista va assistir a la presentació del llibre Barcelona alta costura. Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau (a la portada del qual hi ha un vestit seu, i n’hi ha molts més a l’interior del llibre), el 22 de febrer de l’any 2010, a la botiga Santa Eulalia. Un acte que fou presentat pels desapareguts periodistes Margarita Rivière i Jaime Arias, i per Josep Casamartina i Parassols, autor de llibre, i el fotògraf Jordi Puig, autor de totes les imatges que l’il·lustren. La presència de Pertegaz va ser una sorpresa, i ell va mostrar un gran entusiasme per l’obra, l’acte i la concurrència. Va ser un dels darrers actes públics, si no el darrer, en què va participar el cèlebre modista, el qual va morir quatre anys després.
La Col·lecció Antoni de Montpalau, i el seu director, també van col·laborar decididament en la filmació del documental “Pertegaz el hombre que vistió a los cisnes”, produït per TVE el 2014, de la sèrie “Imprescindibles”, en què part dels vestits del documental són de la col·lecció sabadellenca.
Un any després, el 22 de maig de 2015, la Col·lecció i la Fundació Antoni de Montpalau organitzaven junt amb el Cercle del Liceu un acte d’homenatge al modista, amb la presentació de 18 vestits inèdits. Tot i que l’acte estava adreçat als socis i sòcies de la institució i era de caràcter privat i puntual, d’un sol dia, va assolir un gran ressò mediàtic.
S’amplia l’horari, amb l’obertura els diumenges al matí i s’abarateix el preu de l’entrada
L’homenatge d’ara a la Fundació Rocamora, a part de presentar més de 40 vestits inèdits –junt amb els que ja va ensenyar al Cercle del Liceu, i dels que va incloure a les exposicions “Barcelona alta costura” i “Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008” en les quals Pertegaz estava molt ben representat– amplia de manera considerable el ventall, obrint-lo al públic en general, amb una durada de quasi dos mesos, un horari d’obertura ampli, donat que es tracta d’un espai privat, i un preu d’entrada més assequible, atès que s’ha abaixat de 10 euros, que és l’entrada habitual a la Fundació Rocamora, a 7 euros, incloent la visita a la casa i a l’exposició, per tal de donar una difusió més àmplia i generalitzada. També hi ha pacs per a grups d’estudiants d’escoles de moda i de disseny. En el cas de les visites guiades, d’aquestes se n’ocupa l’empresa Cases Singulars, i cal consultar tarifes i horaris.
Fotografía: Jordi Casamartina.
Manuel Rocamora i la Fundació Antoni de Montpalau
L’exposició anual de donacions de la Fundació i la Col·lecció Antoni de Montpalau a la Fundació Rocamora és fruit d’un acord de col·laboració entre les dues entitats establert l’any 2015. I té l’origen en el fet que una de les principals facetes de Manuel Rocamora (Barcelona, 1892–1976) va ser el col·leccionisme, i sobretot el de vestits i complements, a part de moltes altres com ara la ceràmica, els gravats, el mobiliari, els reclams publicitaris, el dibuix, la pintura, l’escultura, la bibliofília… La col·lecció d’indumentària que va reunir Rocamora seria de primer ordre a escala internacional i ell la va donar a la Ciutat de Barcelona amb el compromís municipal de dedicar-hi un museu al carrer de Montcada. El Museu Rocamora, més tard convertit en Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, va existir al Palau del Marquès de Llió, del carrer de Montcada, fins els anys 2008-2010 i va ser traslladat al Palau de Pedralbes a l’espera de ser absorbit pel Museu del Disseny, instal·lat a l’edifici de DHUB a la plaça de les Glòries, on ara hi ha ubicada una petita part de l’antiga Col·lecció Rocamora.
Manuel Pertegaz Ibáñez (Olba, Terol. 1917 – Barcelona, 2014), de molt petit es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Atesa la seva afició per la costura, va entrar d’aprenent a la Sastreria Ángulo, i aviat es va dedicar a la modisteria en una secció que obriria aquest establiment. El 1941, instat per algunes clientes particulars que tenia, es va estrenar en l’alta costura i obria un atelier al núm. 490 de la Diagonal (llavors anomenada avenida del Generalísimo Franco). Des d’un primer moment va formar part fe la Cooperativa de Alta Costura, fundada per Pedro Rodríguez i Segismundo de Anta. Aviat va ser considerat com un dels anomenats Cinco Grandes de la Costura Española, junt amb Rodríguez, Asunción Bastida, Santa Eulalia i El Dique Flotante.
L’èxit de Pertegaz en la societat opulenta catalana i espanyola va ser tan gran que l’any 1948 va obrir en paral·lel casa a Madrid, primer al carrer Hermosilla i més tard a un xalet de la colònia residencial El Viso. Amb els anys, també canviaria de casa a Barcelona i s’instal·laria al núm. 423 de la mateixa Diagonal, on encara continua ubicada la seva marca comercial. El 1954, amb l’ajuda del Govern espanyol, va presentar per primera vegada les seves col·leccions als Estats Units, a Nova York, Atlanta, Boston i Filadèlfia. El 1957, ho faria també a Venècia, Londres, Santiago de Xile, El Caire i Copenhage. El 1958 va rebre la Medalla d’Or d’El Caire, i el 1960 va participar amb Valentino i Pierre Cardin, a la Primera Gala de la Moda Europea, celebrada a Mèxic D. F. La dècada dels anys seixanta marca el gran triomf de Pertegaz, tant a l’Estat espanyol com a escala internacional. Va ser guardonat també a Nova Orleans, i a la dècada següent a Berlín i Boston, a part de a Barcelona i Madrid. El 1969 començava la seva línia de prêt-à-porter, punt i boutique. També es dedicà, llavors, a dissenyar calçat, mocadors, bosses, paraigües, cinturons… i a potenciar la producció de perfums, els quals fabricava i comercialitza l’empresa Puig, S. A. Una de les seves colònies de més èxit seria l’anomenada Diagonal.
La crisi que als anys setanta va esclatar a la indústria tèxtil i, sobretot, al món de l’alta costura va obligar Pertegaz a tancar la seva seu madrilenya, però va mantenir la barcelonina. Anys més tard ampliaria els seus productes de prêt-à-porter amb una línia de sastreria i camiseria d’home, que encara es produeix en l’actualitat. El seu fort, però, va continuar sent l’alta costura que realitzava per a una escollida clientela, sobretot barcelonina. El 2004, el Museo Reina Sofía li va dedicar una exposició monogràfica, comissariada per Elio Berhanyer, exposició que després es va presentar a Barcelona, al Palau Robert. El mateix any, rebia l’encàrrec de fer el vestit de núvia de Letizia Ortiz per al seu casament amb el príncep Felipe de Borbón. Pertegaz va estar actiu fins gairebé els darrers moments de la seva vida, i va morir a l’agost del 2014.[:en]Exposició anual de donacions de la Col·lecció Antoni de Montpalau Del 27 d’octubre al 15 de desembre de 2017
L’homenatge català a Manuel Pertegaz.
Pertegaz en diagonal és l’homenatge català al cèlebre modista barceloní d’origen aragonès Manuel Pertegaz Ibáñez (Olba, Terol, 1918 – Barcelona, 2014). Des de fa anys, la Col·lecció Antoni de Montpalau, dirigida per Josep Casamartina i Parassols, treballa en una retrospectiva dedicada a Pertegaz. Finalment enguany ha decidit inaugurar-la a la Fundació Rocamora, amb Josep Casamartina i Parassols i Ismael Núñez Muñoz com a comissaris, i Rosa M. Martín i Ros, com a assessora científica, en el marc de les exposicions anuals de donacions que s’hi celebren des del 2015.
Pertegaz en diagonal és paral·lela a la que la Comunidad de Madrid dedica al modista aquests dies, i vol completar i ampliar el coneixement de la trajectòria i l’obra del modista. L’exposició de la Fundació Antoni de Montpalau a la Fundació Rocamora, també vol ser un homenatge de reconeixement a totes les donants i els donants de la Fundació Antoni de Montpalau, gràcies als quals s’ha pogut reunir un dels conjunts més representatius de l’obra de Manuel Pertegaz, emblema i essència de la Diagonal barcelonina.
Pertegaz, 1986. Arxiu fotogràfic Telva.
L’exposició inclou més de 100 peces, en bona part inèdites, procedents de la Col·lecció Antoni de Montpalau.
L’exposició està muntada a partir dels fons de la Col·lecció Antoni de Montpalau, de la fundació homònima, una de les més rellevants en l’àmbit de tot l’Estat Espanyol, que té més de deu mil vestits, a part de complements, teixits, dibuixos, fotografies i documentació sobre moda del segle XX. A l’exposició es presenten més 84 peces d’indumentària, més de la meitat encara no havien estat mai exposades: vestits de nit, de festa, de còctel, de carrer, de núvia, abrics… així com també barrets, mocadors, perfums, bosses i sabates amb la intenció de donar una visió àmplia i variada de la producció de Pertegaz, tant en el camp de l’alta costura com en el del prêt-à-porter, una panoràmica que encara no havia fet ningú fins ara. Les peces abracen des dels inicis del modista, a la dècada de 1940, fins les seves darreres produccions, a l’entrada del segle XXI. A part de vestits dels anys quaranta i alguns dels més emblemàtics dels cinquanta i seixanta, també es presenta la túnica que Pertegaz va dissenyar el 1961 per a les components de l’Orfeó Català, una peça que la Col·lecció Antoni de Montpalau encara no havia mostrat a Barcelona, igual que bona part de la resta de vestits de l’exposició.
És la retrospectiva més completa que s’ha fet fins ara del modista.
El Museo Reina Sofía, de Madrid, l’any 2004, va dedicar una monogràfica a Pertegaz, la qual després es va presentar a Barcelona, al Palau Robert. Uns anys després, se’n va fer una de més petita a València, i enguany s’ha organitzat la de la Comunidad de Madrid, a la Sala del Canal de Isabel II. La que es presenta ara a Barcelona, però, inclou moltes més peces que les altres, i vol donar una visió molt més àmplia, mostrant tota mena de peces, des de les de gran luxe fins a les de diari, de manera que es pot copsar molt millor l’estil de Pertegaz en totes les seves diferents tipologies i èpoques.
Presentació del llibre ‘Barcelona Alta Costura’ a Santa Eulalia, 2010. Fotografía: Fundació Antoni de Montpalau.
Pertegaz i la Col·lecció Antoni de Montpalau
La Col·lecció Antoni de Montpalau, després del fons que té la mateixa marca Pertegaz, té el conjunt més complet i representatiu del modista. L’actual proposta respon a un projecte gestat de fa temps. De fet, el contacte personal amb Manuel Pertegaz es va produir quan el modista va assistir a la presentació del llibre Barcelona alta costura. Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau (a la portada del qual hi ha un vestit seu, i n’hi ha molts més a l’interior del llibre), el 22 de febrer de l’any 2010, a la botiga Santa Eulalia. Un acte que fou presentat pels desapareguts periodistes Margarita Rivière i Jaime Arias, i per Josep Casamartina i Parassols, autor de llibre, i el fotògraf Jordi Puig, autor de totes les imatges que l’il·lustren. La presència de Pertegaz va ser una sorpresa, i ell va mostrar un gran entusiasme per l’obra, l’acte i la concurrència. Va ser un dels darrers actes públics, si no el darrer, en què va participar el cèlebre modista, el qual va morir quatre anys després.
La Col·lecció Antoni de Montpalau, i el seu director, també van col·laborar decididament en la filmació del documental “Pertegaz el hombre que vistió a los cisnes”, produït per TVE el 2014, de la sèrie “Imprescindibles”, en què part dels vestits del documental són de la col·lecció sabadellenca.
Un any després, el 22 de maig de 2015, la Col·lecció i la Fundació Antoni de Montpalau organitzaven junt amb el Cercle del Liceu un acte d’homenatge al modista, amb la presentació de 18 vestits inèdits. Tot i que l’acte estava adreçat als socis i sòcies de la institució i era de caràcter privat i puntual, d’un sol dia, va assolir un gran ressò mediàtic.
S’amplia l’horari, amb l’obertura els diumenges al matí i s’abarateix el preu de l’entrada
L’homenatge d’ara a la Fundació Rocamora, a part de presentar més de 40 vestits inèdits –junt amb els que ja va ensenyar al Cercle del Liceu, i dels que va incloure a les exposicions “Barcelona alta costura” i “Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008” en les quals Pertegaz estava molt ben representat– amplia de manera considerable el ventall, obrint-lo al públic en general, amb una durada de quasi dos mesos, un horari d’obertura ampli, donat que es tracta d’un espai privat, i un preu d’entrada més assequible, atès que s’ha abaixat de 10 euros, que és l’entrada habitual a la Fundació Rocamora, a 7 euros, incloent la visita a la casa i a l’exposició, per tal de donar una difusió més àmplia i generalitzada. També hi ha pacs per a grups d’estudiants d’escoles de moda i de disseny. En el cas de les visites guiades, d’aquestes se n’ocupa l’empresa Cases Singulars, i cal consultar tarifes i horaris.
L’exposició anual de donacions de la Fundació i la Col·lecció Antoni de Montpalau a la Fundació Rocamora és fruit d’un acord de col·laboració entre les dues entitats establert l’any 2015. I té l’origen en el fet que una de les principals facetes de Manuel Rocamora (Barcelona, 1892–1976) va ser el col·leccionisme, i sobretot el de vestits i complements, a part de moltes altres com ara la ceràmica, els gravats, el mobiliari, els reclams publicitaris, el dibuix, la pintura, l’escultura, la bibliofília… La col·lecció d’indumentària que va reunir Rocamora seria de primer ordre a escala internacional i ell la va donar a la Ciutat de Barcelona amb el compromís municipal de dedicar-hi un museu al carrer de Montcada. El Museu Rocamora, més tard convertit en Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, va existir al Palau del Marquès de Llió, del carrer de Montcada, fins els anys 2008-2010 i va ser traslladat al Palau de Pedralbes a l’espera de ser absorbit pel Museu del Disseny, instal·lat a l’edifici de DHUB a la plaça de les Glòries, on ara hi ha ubicada una petita part de l’antiga Col·lecció Rocamora.
Manuel Pertegaz Ibáñez (Olba, Terol. 1917 – Barcelona, 2014), de molt petit es va traslladar amb la seva família a Barcelona. Atesa la seva afició per la costura, va entrar d’aprenent a la Sastreria Ángulo, i aviat es va dedicar a la modisteria en una secció que obriria aquest establiment. El 1941, instat per algunes clientes particulars que tenia, es va estrenar en l’alta costura i obria un atelier al núm. 490 de la Diagonal (llavors anomenada avenida del Generalísimo Franco). Des d’un primer moment va formar part fe la Cooperativa de Alta Costura, fundada per Pedro Rodríguez i Segismundo de Anta. Aviat va ser considerat com un dels anomenats Cinco Grandes de la Costura Española, junt amb Rodríguez, Asunción Bastida, Santa Eulalia i El Dique Flotante.
L’èxit de Pertegaz en la societat opulenta catalana i espanyola va ser tan gran que l’any 1948 va obrir en paral·lel casa a Madrid, primer al carrer Hermosilla i més tard a un xalet de la colònia residencial El Viso. Amb els anys, també canviaria de casa a Barcelona i s’instal·laria al núm. 423 de la mateixa Diagonal, on encara continua ubicada la seva marca comercial. El 1954, amb l’ajuda del Govern espanyol, va presentar per primera vegada les seves col·leccions als Estats Units, a Nova York, Atlanta, Boston i Filadèlfia. El 1957, ho faria també a Venècia, Londres, Santiago de Xile, El Caire i Copenhage. El 1958 va rebre la Medalla d’Or d’El Caire, i el 1960 va participar amb Valentino i Pierre Cardin, a la Primera Gala de la Moda Europea, celebrada a Mèxic D. F. La dècada dels anys seixanta marca el gran triomf de Pertegaz, tant a l’Estat espanyol com a escala internacional. Va ser guardonat també a Nova Orleans, i a la dècada següent a Berlín i Boston, a part de a Barcelona i Madrid. El 1969 començava la seva línia de prêt-à-porter, punt i boutique. També es dedicà, llavors, a dissenyar calçat, mocadors, bosses, paraigües, cinturons… i a potenciar la producció de perfums, els quals fabricava i comercialitza l’empresa Puig, S. A. Una de les seves colònies de més èxit seria l’anomenada Diagonal.
La crisi que als anys setanta va esclatar a la indústria tèxtil i, sobretot, al món de l’alta costura va obligar Pertegaz a tancar la seva seu madrilenya, però va mantenir la barcelonina. Anys més tard ampliaria els seus productes de prêt-à-porter amb una línia de sastreria i camiseria d’home, que encara es produeix en l’actualitat. El seu fort, però, va continuar sent l’alta costura que realitzava per a una escollida clientela, sobretot barcelonina. El 2004, el Museo Reina Sofía li va dedicar una exposició monogràfica, comissariada per Elio Berhanyer, exposició que després es va presentar a Barcelona, al Palau Robert. El mateix any, rebia l’encàrrec de fer el vestit de núvia de Letizia Ortiz per al seu casament amb el príncep Felipe de Borbón. Pertegaz va estar actiu fins gairebé els darrers moments de la seva vida, i va morir a l’agost del 2014.[:]
